Arxivar per pspv

Canal 9 i el cost real de la visita del Papa… 14,5 milions, de moment

Barra lliure, descontrol, saqueig, o tot alhora? A mesura que el cas Gürtel avança també es fa més palés que la visita pastoral de Benet XVI a València el 8 i 9 de juliol de 2006 va omplir de joia milers de creients catòlics al mateix temps que buidava les arques públiques, en concret les de la Radiotelevisió autonòmica.

L’últim recompte de les despeses -presentat ahir a les Corts pel síndic del PSPV, Ángel Luna– arriba als 14.500.500 euros, el resultat de sumar les 289 factures que RTVV ha facilitat al jutge Pedreira del Tribunal Superior de Justícia de Madrid. “El món a l’inrevés: l’oposició ve a donar dades que hauria de donar el govern i el govern ve a demanar comptes a l’oposició”, va exclamar Luna a la cambra davant d’un Francisco Camps remís a aportar el és mínim detall del gran esdeveniment.

La xifra, però, és provisional, perquè sols té en compte els pagaments que Canal 9 va realitzar amb proveïdors externs i no els recursos propis que s’hi destinaren en uns dies en què l’ens públic estigué completament abocat a la visita papal.

Tot i que la presència de Joseph Ratzinger estava prevista amb anys d’antelació, sembla que als organitzadors de la cobertura audiovisual els vingueren les presses a l’abril del 2006 i començaren a contractar els serveis sense concurs públic ni publicitat. Ni els 3,2 milions que costà el centre de premsa, ni els 944.000 euros de les unitats mòbils, i menys encara els 7,5 milions que la constructora Teconsa s’embutxacà per les pantalles gegants passaren pel concurs.

Crida l’atenció que, tot i ser l’oferta més cara de les set que se’n presentaren –amb dos milions de diferència amb la segona- RTVV encara hagué de contractar a banda els tècnics que les posaren en marxa, els grups electrògens que les alimentaren, el servei de seguretat i els transmissors de senyal. Total: 414.887 euros extres. És cert que –segons consta al sumari del cas- dels 7,5 milions principals, només 3,1 s’abonaren a Apogee –l’empresa audiovisual que instalà finalment les pantalles- un milió acabà directament a la caixa de Gürtel –per la tasca d’aconseguir el contracte-  i tres milions més, doncs, van convertir-se en el benefici net de Teconsa per fer de pantalla –en sentit metafòric- del gran negoci de Correa i els seus.

Un negoci redó que deixa per terra la primera estimació de cinc milions que els dirigents de RTVV aportaren com a despesa aproximada per la històrica cobertura. De fet, un informe de la consultora Ernst&Young encarregat per la Conselleria d’Economia de maig de 2008 ja apujava la xifra fins als 12 milions i advertia que en cap moment s’hi havia pressupostat res. La barra estava oberta i tothom podia servir-se al seu gust.

Cal recordar també -com ahir va fer Luna a les Corts- que estes xifres són a banda del pressupost de la fundació organitzadora de la Trobada de les Famílies, que es va gastar 12 milions, la major part en aportacions de la Generalitat. Tot i que són diners públics, el Consell encara no n’ha donat la xifra exacta. De la memòria presentada per la fundació –coparticipada per l’ajuntament i l’arquebisbat- tampoc no es pot saber el detall ni d’on vingueren els ingressos ni a què es destinaren les despeses. Dubtes i sospites que porten a més preguntes com la que Luna va fer per a concloure la sessió de control, esta vegada dirigida personalment a Camps. “¿És possible que la seua consciència li permetera anteposar-hi els interessos de la trama al risc de contaminar la imatge del Sant Pare?”.

Davant d’esta allau de dades i nous interrogants, el president Camps va optar ahir per mamprendre la feina de sapador de les institucions de l’Estat i va acusar el Tribunal de Comptes d’estar “en mans dels socialistes i de l’esquerra” furgant en els comptes valencians sense que “mai hi haja trobat cap problema”. Luna li va recordar després que el president d’eixe tribunal és Manuel Núñez Pérez, ministre amb la UCD i diputat al Congrés des del 1977 fins al 2001, les darreres legislatures amb el Partit Popular.

Diari:l´informatiu

EL PSOE MUESTRA SU SATISFACCIÓN POR EL RECONOCIMIENTO DE TORRENT COMO GRAN CIUDAD

Veiga: “esperamos que este reconocimiento permita de nuevo que los ciudadanos tengan una participación más activa en los asuntos públicos”

El pleno de Les Corts ha aprobado hoy por unanimidad la ley por la que Torrent ha sido declarado Municipio de Gran Población, lo que permite una mayor financiación y una mayor participación ciudadana en los asuntos públicos.

Este reconocimiento tiene entre otras ventajas más debate y mayor control del gobierno municipal, además de que se potencia la participación ciudadana a través de las Juntas de distrito, que facilitan la relación entre el vecindario y el Consistorio; supone también buscar una mayor eficacia de los servicios municipales, mayor agilidad en la gestión y una respuesta más rápida a las demandas de los ciudadanos. Asimismo, podrá haber responsables municipales que no sean estrictamente concejales, hasta un tercio de la Junta de Gobierno.

En el debate del proyecto de Ley, el diputado autonómico y el ex alcalde Jesús Ros ha reivindicado una mayor financiación y más competencias para los municipios, y ha destacado que “hoy es un día histórico, pero esta ley es sólo un formalismo administrativo, puesto que Torrent es desde hace muchos años, una gran ciudad”. Ros ha agradecido a todos los ciudadanos y ciudadanas de Torrent su esfuerzo diario y su trabajo, y ha defendido que son ellos los únicos que han logrado la ciudad que es hoy.

El portavoz socialista, José Veiga, también ha querido felicitar a todos los torrentinos y torrentinas por este reconocimiento y ha querido reivindicar el papel han desarrollado los gobiernos socialistas desde el inicio de la democracia.

Para el portavoz socialista, “este reconocimiento es una gran noticia para los ciudadanos y ciudadanas de Torrent, que podrán tener una actuación mucho más activa en los asuntos públicos”.

El régimen de ciudad de gran población se aplica a los municipios con una población superior a 250.000 habitantes; las capitales de provincia con más de 175.000 habitantes, y las capitales de provincia, autonómicas o sedes de las instituciones autonómicas.

Asimismo, es aplicable a los municipios cuya población supere los 75.000 habitantes y que presenten circunstancias económicas, sociales, históricas o culturales especiales, como en el caso de Torrent, cuya población supera los 80.000 habitantes y su crecimiento en los últimos años tanto demográfico como económico ha sido muy destacado.

Al Pleno han asistido representantes de la corporación municipal, los ex alcaldes socialistas Manuel Puchades y José Bresó, otros antiguos miembros de la corporación y representantes de los organismos públicos municipales, entre otros.